Un amistós que val per dos

El Bogatell comença la temporada amb victòria en un gran partit contra el Claret (1-5), i d’aquesta manera es prepara per l’arribada de la lliga, que comença la setmana següent.

La ‘venjança’ ja és aquí. El Claret ens va apallissar el novembre passat (6-1) en un partit molt estrany: al primer quart ens van fer 5 gols només començar, nosaltres vam fer 6 o 7 pals, i vam tornar a casa amb la sensació d’haver pogut fet molt més. Val per dos per començar la temporada amb victòria i arribar calents a la lliga, i també per haver guanyat a un rival que ens havia vençut, i a qui no havíem pogut demostrar tot el nostre potencial. 
Avui, a classe, la majoria de comentaris respecte del vespre eren pessimistes i negatius. Aquest any hi ha hagut moltes altes, i aquesta temporada farem dos equips. I tot i això, els nous han fet un gran partit. Paolo, ha aportat molta intensitat i molt treball ofensiu, ha estat molt eficaç; Gerard, ha pujat molt per la seva banda dreta, ha tingut bones ocasions, i fins i tot, ha pogut estrenar-se com a golejador; i Guillem i Max han tapat molt bé les seves bandes quan ha fet falta, i en general, es podria dir que tots quatre han tingut un bon debut (de fet, Guillem ja va debutar fa tres anys, quan jugava amb nosaltres, aleshores es va desapuntar, i ara, s'ha tornat a apuntar).

El primer partit de la temporada no va ser oficial, sinó un amistós, una de les millors maneres de començar, ja que la lliga arriba la setmana següent i és una manera d’arribar-hi calents, i també confiats amb nosaltres mateixos, guanyant 1 a 5 amb un rival que el novembre passat havíem perdut 6 a 1.

El matx va començar molt bé, amb un gol matiner (els golejadors es poden veure més avall) i un altre minuts després. A molts dels meus companys segurament se’ls hauria escampat la por de començar el segon quart escaldats. Estàvem jugant força bé, però de sobte va arribar un gol del rival inesperat. Un gol per tranquil·litzar–nos era el millor per nosaltres, i va arribar. Primer quart resolt. I amb un resultat bastant  favorable pel que feia a nosaltres. 
 El segon quart en Cèlim i jo ens vam quedar a la banqueta, vam patir de valent, i no vàrem sortir fins al quart i el tercer quart, respectivament. Com he dit, vàrem patir de valent, però vam arribar al descans sense que es mogués el marcador aconseguit al primer quart.
Tot l’equip estava tranquil, ja que sabíem que el resultat que teníem era molt bo, tenint en compte que el Claret és un gran equip. I encarant el tercer quart amb il·lusió i amb ganes de sentenciar. I així va ser. Amb una jugada d’estratègia, de córner, vam fer el quart, un gol que donava una mica de tranquil·litat. 
Però els més pessimistes pensaven: i si els gols ens cauen tots de sobte a l’últim quart, si fa 11 mesos ens va passar al primer quart, perquè no ens pot passar al quart? Però passaven els minuts i no encaixàvem gols a la nostra porteria. Però amb un contraatac en va caure un, de gol. Però no al nostra porteria, sinó a l’altra. El gol de la tranquil·litat total. Només quedaven dos minuts i tal com estàvem jugant, ni el més pessimista de tot l’equip hauria dit que perdríem. I van passar els segons fins el xiulet final de l’àrbitre. Era un amistós, però ho vam celebrar com si fos alguna cosa molt més important. Resultat final: 1 a 5.

A casa ben contents i amb la moral ben alta, i amb el calendari de la lliga, que comença la setmana que ve. Al meu equip, li ha tocat: Barceloneta, a fora; contra el Prosperitat, a casa; el Vincit-Provençalenc, a fora; el SAFA Urgell, a casa; contra el Sagrat Cor de Besòs, a fora; contra el Monserrat-Xavier, a casa; i finalment, el Dolors Monserdà-Santapau, que ens hi vam enfrontar l’any passat, a fora.  
I per part dels nous, s’enfrontaran contra: l’Antoni Balmanya, que també és de la secció CET 10, és a dir, quan ens enfrontem contra ells a casa serà el ‘derbi’ del CET 10; el Prosperitat, que serà a fora; El Sagrer, que hi jugarem a casa; Sant Marc de Sarrià, a fora; contra l’Infant Jesús “B”, a casa; el Betània-Pàtmos “C” a casa; i contra l’IPSE a fora, un camp on hi hem jugat dos cops, per jugar-hi contra ells en un partit de lliga de fa tres anys, i de quarts de final de Barcelona, aquell cop contra el Sant Miquel.

 

Gols:

0-1  Daniel, amb un xut fort de fora l’àrea     

0-2 Gerard, després d’una bona combinació amb Cèlim

1-2

1-3 Cèlim, amb una gran definició    

1-4 Daniel, amb una jugada d’estratègia de córner, i la pilota acaba entrant plorant.           

1-5 Joan, amb un bon xut des de la frontal.

Escola Bogatell, Barcelona – 14/10/2011

Daniel Dueñas, jugador de l’Escola Bogatell, equip subcampió de la categoria Benjamins de Barcelona (temporada 2009-2010)