sábado, 22 de octubre de 2011

El millor, el resultat


El Bogatell inicia molt bé la temporada contra el Barceloneta.
Tot i el resultat final (0-8), va ser un partit difícil.

Això ja no és un amistós. La lliga ja ha començat i res és fàcil. El rival d’ahir era força desconegut i això provocava força intriga. Aquests tipus d’equips són més difícils que si els coneixes. I quan vam arribar al camp i els vam veure, el seu aspecte era força temible. I quan vam veure el seu escalfament, alguns dels meus companys encara els hi va entrar més por. El partit es presentava difícil.

I sí que ho va ser. El dorsal número 9 del Barceloneta tenia molt físic, era molt ràpid, pujava molt i ens va portar molts problemes a la defensa que no es va traduir en forma de gol. I com sempre que pujava ell era l’últim jugador, quan li preníem la pilota, teníem un contraatac claríssim. I ho vam aprofitar molt. Quan es va acabar el primer quart ja vam guanyàvem 0 a 2 (els golejadors es poden veure més avall). Teníem poca banqueta,  però tot i això va ser potser el primer partit en molt de temps que cap jugador de camp no jugava tot el partit. El segon quart també va ser força difícil, i en Marcel es va lluir ja que els locals xutaven gairebé des del mig camp de manera constant. Però no els servia de res. A més, nosaltres vam fer dos gols més. Potser teníem més possessió de pilota, tot i que no xutàvem tant com ell, però tot i això ens en sortíem prou bé. Ells tenien alguns jugadors que la trepitjaven molt bé, i que eren molt tècnics, però es  despistaven molt a l’hora de defensar, i més endavant això ens va ajudar molt. Van anar passant els minuts fins al final del segon quart. El descans va ser més curt que de costum, o almenys va ser això el que em va semblar. Uns dos minuts ja estàvem al camp amb la intenció de sentenciar el partit. A la segona part no apartaven tant, i ens acostàvem molt més. Vam tenir moltes ocasions per marcar, i al final només en van entrar tres. Només?  0 a 7 a falta d’un quart semblava més que suficient. Tots ja donàvem el partit per guanyat i el Barceloneta també semblava rendit. A l’últim quart vaig acabar i m’ho vaig prendre bé tot i que m’hauria agradat jugar l’últim quart. Era un dels partits que vols jugar tota l’estona. Però era del tot just. Cap jugador de camp havia jugat els quatre quarts, com he dit abans. A més van acabar un altre gol. I no haver-hi cap altre més. 0 a 8, a fora, contra un gran equip a la primera jornada no està gens malament.

A la següent jornada, el Bogatell s’enfrontarà a casa contra el Prosperitat, d’aquí dos setmanes, ja que a la següent hi ha pont. Tot i això, el partit del ‘B’ (els nous) està ajornat per la setmana que ve, contra l’Antoni Balmanya.

Gols:
0-1   Cèlim fa un gran assistència al segon pal i Carles remata a porteria buida.
0-2   Daniel dribla un rival i defineix al pal llarg. 
0-3   Cèlim fa una gran jugada, centra al centra al segon pal i Marc remata a plaer.
0-4   Cèlim assisteix a Marc, que arribant des de darrere marca sense que el porter pugui fer res.
0-5   Amb una jugada d’estratègia, Marc serveix a Daniel, que des de fora de l’àrea, fa un gran xut que gairebé es cola per l’escaire.
0-6   Daniel, amb un xut de falta.
0-7   Després d’una jugada amb diversos xuts, Joan acaba marcant.
0-8   Joan defineix amb un gran xut creuat.
(els golejador estan amb negreta)

Escola Mediterrània, 21/10/2011, partit corresponent a la primera jornada de lliga.
Daniel Dueñas, jugador de l’Escola Bogatell, equip subcampió de la categoria Benjamins de Barcelona (temporada 2009-2010)


jueves, 20 de octubre de 2011

Un amistós que val per dos


El Bogatell comença la temporada amb victòria en un gran partit contra el Claret (1-5), i d’aquesta manera es prepara per l’arribada de la lliga, que comença la setmana següent.

La ‘venjança’ ja és aquí. El Claret ens va apallissar el novembre passat (6-1) en un partit molt estrany: al primer quart ens van fer 5 gols només començar, nosaltres vam fer 6 o 7 pals, i vam tornar a casa amb la sensació d’haver pogut fet molt més. Val per dos per començar la temporada amb victòria i arribar calents a la lliga, i també per haver guanyat a un rival que ens havia vençut, i a qui no havíem pogut demostrar tot el nostre potencial. 
Avui, a classe, la majoria de comentaris respecte del vespre eren pessimistes i negatius. Aquest any hi ha hagut moltes altes, i aquesta temporada farem dos equips. I tot i això, els nous han fet un gran partit. Paolo, ha aportat molta intensitat i molt treball ofensiu, ha estat molt eficaç; Gerard, ha pujat molt per la seva banda dreta, ha tingut bones ocasions, i fins i tot, ha pogut estrenar-se com a golejador; i Guillem i Max han tapat molt bé les seves bandes quan ha fet falta, i en general, es podria dir que tots quatre han tingut un bon debut (de fet, Guillem ja va debutar fa tres anys, quan jugava amb nosaltres, aleshores es va desapuntar, i ara, s'ha tornat a apuntar).

El primer partit de la temporada no va ser oficial, sinó un amistós, una de les millors maneres de començar, ja que la lliga arriba la setmana següent i és una manera d’arribar-hi calents, i també confiats amb nosaltres mateixos, guanyant 1 a 5 amb un rival que el novembre passat havíem perdut 6 a 1.

El matx va començar molt bé, amb un gol matiner (els golejadors es poden veure més avall) i un altre minuts després. A molts dels meus companys segurament se’ls hauria escampat la por de començar el segon quart escaldats. Estàvem jugant força bé, però de sobte va arribar un gol del rival inesperat. Un gol per tranquil·litzar–nos era el millor per nosaltres, i va arribar. Primer quart resolt. I amb un resultat bastant  favorable pel que feia a nosaltres. 
 El segon quart en Cèlim i jo ens vam quedar a la banqueta, vam patir de valent, i no vàrem sortir fins al quart i el tercer quart, respectivament. Com he dit, vàrem patir de valent, però vam arribar al descans sense que es mogués el marcador aconseguit al primer quart.
Tot l’equip estava tranquil, ja que sabíem que el resultat que teníem era molt bo, tenint en compte que el Claret és un gran equip. I encarant el tercer quart amb il·lusió i amb ganes de sentenciar. I així va ser. Amb una jugada d’estratègia, de córner, vam fer el quart, un gol que donava una mica de tranquil·litat. 
Però els més pessimistes pensaven: i si els gols ens cauen tots de sobte a l’últim quart, si fa 11 mesos ens va passar al primer quart, perquè no ens pot passar al quart? Però passaven els minuts i no encaixàvem gols a la nostra porteria. Però amb un contraatac en va caure un, de gol. Però no al nostra porteria, sinó a l’altra. El gol de la tranquil·litat total. Només quedaven dos minuts i tal com estàvem jugant, ni el més pessimista de tot l’equip hauria dit que perdríem. I van passar els segons fins el xiulet final de l’àrbitre. Era un amistós, però ho vam celebrar com si fos alguna cosa molt més important. Resultat final: 1 a 5.

A casa ben contents i amb la moral ben alta, i amb el calendari de la lliga, que comença la setmana que ve. Al meu equip, li ha tocat: Barceloneta, a fora; contra el Prosperitat, a casa; el Vincit-Provençalenc, a fora; el SAFA Urgell, a casa; contra el Sagrat Cor de Besòs, a fora; contra el Monserrat-Xavier, a casa; i finalment, el Dolors Monserdà-Santapau, que ens hi vam enfrontar l’any passat, a fora.  
I per part dels nous, s’enfrontaran contra: l’Antoni Balmanya, que també és de la secció CET 10, és a dir, quan ens enfrontem contra ells a casa serà el ‘derbi’ del CET 10; el Prosperitat, que serà a fora; El Sagrer, que hi jugarem a casa; Sant Marc de Sarrià, a fora; contra l’Infant Jesús “B”, a casa; el Betània-Pàtmos “C” a casa; i contra l’IPSE a fora, un camp on hi hem jugat dos cops, per jugar-hi contra ells en un partit de lliga de fa tres anys, i de quarts de final de Barcelona, aquell cop contra el Sant Miquel.
 
Gols:
0-1  Daniel, amb un xut fort de fora l’àrea     
0-2 Gerard, després d’una bona combinació amb Cèlim
1-2
1-3 Cèlim, amb una gran definició    
1-4 Daniel, amb una jugada d’estratègia de córner, i la pilota acaba entrant plorant.           
1-5 Joan, amb un bon xut des de la frontal.

Escola Bogatell, Barcelona – 14/10/2011
Daniel Dueñas, jugador de l’Escola Bogatell, equip subcampió de la categoria Benjamins de Barcelona (temporada 2009-2010)